Pepiu naix en Zuric (Suïssa) i al poc de complir els 8 anys es trasllada a viure a Castellar.
En arribar, i perquè no notara tant el canvi cultural comença els seus estudis de dansa clàssica en el Conservatori de València. Finalitza la seua carrera en segón curs i és seleccionat per a competir en els Europeus de natació sincronitzada que es celebren a Bonn a l’any ’89, llevant-los el lloc a Gemma Mengual i Irina Rodriguez, però aspirant a medalla, encara que varen quedar quarts.
Veent que com a esportista d’elit no anava a cap lloc, reconduïx la seua carrera professional al món de les lletres estudiant Filologia Hispànica, Infermeria i Comunicació Audiovisual, Enginyeria Civil i Enginyeria Inversa.
Actualment és Catedràtic d’Enginyeria Inversa a l’ETSE (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria) de la Universitat de València.
Va estar diversos anys com a locutor, productor i guionista en Ràdio 9, Sí Ràdio i Canal 13 TV, junt amb Joan Monleón; també ha treballat com a guionista per a Canal 9, Antena 3, La Sexta i Cuatro, en diferents productores i formats.
En l’àmbit musical va estudiar el grau elemental de clarinet, el grau mitjà de tuba i el grau superior de flauta. En octubre de 2013 va opositar a flautí solista en l’Orquestra Simfònica de Budapest, quedant en segon lloc i renunciant a la plaça anys després per motius personals. Forma part del Cor Polifònic de Castellar com a tenor; a més a més, ha format part de muntatges com el ‘Rèquiem’ de Mozart, ‘Gloria’ de Vivaldi, ‘El Messies’ de Haendel o ‘Rèquiem’ de Fauré entre altres espectacles.
En el món de la música tradicional, un dia va començar a cantar. I va seguir cantant. Va cantar més. En l’any 2016 va cantar de forma oficial les primeres albaes en les festes del Tremolar de la mà d’Empar Sanchis. El mateix any, Manu Chàfer ‘el gallo’ el va convocar a les Albaes de la fira de Xàtiva.
Dos dies després va tindre un accident de moto: el va atropellar una camió i, per diverses circumstancies, va deixar de cantar un temps; ara ha tornat.
I pareix que per a quedar-se… perquè des d’aleshores, no ha deixat de fer coses: Ha sigut col·laborador a À Punt Media al programa “APD” amb Carolina Ferre (2019-2020), “No tenim trellat” amb Oscar Tramoyeres (actualment), entreverat en feines de guionista, coordinador de guió, presentador, actor, cantaor, músic, creador de contingut, publicitat…
En 2019 va ser nomenat Fallera Major Perpètua de la Falla Immaterial de l‘ETSE (UV)
Creador del fil viral “L@s Mojoros“, on un grup de whatsapp de pares d’un col·legi elitista descobrien que alguns tenien polls arribant a més de huit-centes mil interaccions orgàniques i quasi dos milions d’impressions. Els díhuit mil “me gusta” i quinze mil retweets vàren aconseguir que es fera ressò Antena 3, El Periódico, La Sexta, Huffingtonpost, El País, entre altres mitjans.
Si quan diguem que va tornar per a quedar-se, no anava en bromes.
Fins i tot és el protagonista de la novel·la “Pot ser de veres i no haver passat mai”.
Carles García
Biógrafo no oficial.